Església dels Sants Joans

Església dels Sants Joans

L'església i el palau arquebisbal

L'església dels Sants Juanes és el monument més representatiu de Puçol actualment. Formava part d'un conjunt monumental més ampli format per un palau arquebisbal i un jardí botànic. Hui en dia aquests no es conserven, però són fonamentals per a entendre la història de l'església.

Puçol fou un senyoriu episcopal on els bisbes i arquebisbes disposaven d'un palau per a passar xicotetes temporades de descans. Sant Joan de Ribera, arquebisbe de València, fou qui alçà l'església dels Sants Juanes, just al costat d'aquest palau. I com a València construí un passadís volat, és a dir, un passadís elevat que unia el palau i l'església i així no haver de baixar al carrer per a anar a missa.

La construcció de l'església comença el 1587, i un any més tard, el 29 d'abril de 1588, Sant Joan de Ribera beneí la primera pedra.

Els mestres picapedrers foren Antonio de Xado i Pedro de Xado, naturals d'Argoños (Cantàbria). També treballaren en la construcció del temple Juan de Fresnedo, Pedro de Fresnedo, Pedro del Solar i Pedro de Ris, tots ells naturals de Cantàbria.

Les obres de l'església es revisaven cada sis anys per Guillem del Rey i Joan Cambra, importants mestres d'obres que treballaven en el Patriarca i en el Monestir de Sant Miquel dels Reis, respectivament.

L'església dels Sants Juanes fou un referent arquitectònic en aquell moment, tant és així, que els seus mestres foren sol·licitats per a construir el Monestir del Puig.

Després de vint anys de construcció Tomàs d'Espinosa, bisbe auxiliar de València, consagrà el temple el 28 d'octubre de 1607, i Sant Joan de Ribera traslladà el Santíssim Sagrament de l'antiga església a la nova i celebrà la primera missa.

Façana

La façana principal és d'un alt valor artístic. Fou dissenyada entre el 1588 i 1589 per Juan de Ambuesa, natural de París que posseïa gran fama a València pel seu saber de l'arquitectura. Aquest també treballava en el Monestir de Sant Miquel dels Reis i en el Patriarca.

Per desgràcia Ambuesa morí abans de poder construir-la així que finalment, seguint les seues pautes Antonio de Xado i Pedro del Solar la labraren el 1593.

El retaule de pedra és d'estil clàssic amb detalls manieristes, està coronat per un escut prelacial, símbol de la jurisdicció que sobre Puçol i l'església dels Sants Juanes ostentaren els arquebisbes de València. Les imatges de les hornacines són recents, es col·locaren i es beneïren el 1975 i representen la Verge al Peu de la Creu, Sant Joan Baptista i Sant Joan Evangelista, patrons de l'església.

De l'exterior també cal destacar el campanar, construït amb carreus de pedra i coronat per un templet amb contraforts de maó.

Interior

El temple és d'una sola nau amb capelles laterals entre contraforts. Totes les capelles són de mig punt exceptuant les dues primeres que són ogivals. La nau queda dividida en cinc trams per arcs fajons lleugerament apuntats. La volta de la capçalera és de traceria amb nervis d'estil neogòtic. De tot el conjunt destaca la puresa de línies, la grandiositat i la lluminositat habituals en el Renaixement. La decoració de les pilastres a mode de marbre i el revestiment d'estucs pertanyen a l'últim terç del segle XIX.

En les dues capelles més pròximes a l'altar s'observen dues tribunes, una sobre la porta lateral que recorda la unió que hi hagué entre l'església i el palau arquebisbal, i l'altra davant d'aquesta on en el seu dia hi hagué un òrgan.

L'altar major és d'estil barroc i està presidit pels Sants Juanes integrats entre columnes salomòniques. Però sens dubte el que més destaca de l'altar és el baldaquí i la taula de marbre que representa els quatre evangelistes: Sant Mateu, Sant Joan, Sant Marc i Sant Lluc sostenint el llibre dels set segells. Aquest altar fou consagrat el 8 de setembre de 1944.

A la sagristia es conserva una de les peces més importants del temple: un guardapols d'un retaule gòtic, segurament de l'antiga església, que representa el Pare Etern i l'Esperit Sant.

Capella de la Comunió

La capella de la Comunió es troba adossada a l'església, paral·lela a la seua nau i amb dues entrades, una exterior i l'altra a l'interior del temple. Es construí entre el 1740 i 1747 a càrrec del rector Tomàs Aparisi. Més tard, al segle XIX, el rector Joaquín Alemany decideix allargar-la, sent beneïda el 1827. A conseqüència d'aquesta ampliació la cúpula queda desplaçada del centre i s'observen diferents tipus de sòcols.

Es conserven dos pintures anònimes del segle XVII que representen Jesucrist instituint el sagrament de l'Eucaristia i la degollació de Sant Joan Baptista.

Però l'obra més important és el retaule tallat per Manuel Vergara el 1748, un dels membres de la gran saga dels Vergara. Actualment és l'únic que es conserva del mestre fuster.

Aquest retaule allotjava una imatge de la Immaculada Concepció, destruïda durant la guerra. A partir d'aquest moment passà a allotjar el tresor del temple: el quadre de la Verge al Peu de la Creu, patrona de Puçol, que anteriorment es trobava a la segona capella de la dreta.

Aquest quadre el trobà el venerable Pedro Muñoz a la muntanya del Cabeçol del Puig el 1570. Un important descobriment que propicià entre altres coses la construcció del nou temple dels Sants Juanes, una església més gran i digna d'allotjar aquest tresor.

Cripta

L'entrada a la cripta es troba als peus de l'església. S'accedeix a ella per una xicoteta escala de 14 graons de pedra. Té una forma rectangular i mesura 7,20 metres de llarg per 4,30 m d'ample i 3 m d'alt. El sòl és de rajoles i el sostre una volta de canó de pedra. Al fons es distingeix un retaule ceràmic de Crist en la creu.

Actualment la cripta està plena de terra perquè serví de refugi durant la Guerra Civil. Des de dins s'excavaren dos túnels, un cap a la plaça Sant Joan de Ribera on estaria el palau arquebisbal i l'altre cap al carrer Sant Joan. El primer té 40 metres de llarg i el segon 20 metres, aproximadament. En l'actualitat els túnels no porten a cap lloc.