Història

Gràcies a la seua situació geogràfica, entre el mar i la muntanya, els orígens de Puçol es remunten a l’època dels romans que s’instal·len al Trull del Moro. Es tractava d’un xicotet poblat, del qual se sap de la seua existència després de trobar quatre làpides mortuòries en diferents carrers de Puçol. En aquell moment es va anomenar el lloc Puteus, que significa "Pou", a causa de la zona humida i la gran quantitat d’aigua que s’hi troba. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua estableix que la paraula Puçol és d’origen llatí, i ve de putteoleum (“el pouet”).

En l’època musulmana, segons el cronista Francisco Roca, l’aldea comença a anomenar-se Puigsol, i aconsegueix gran popularitat per ubicar-se entre dos grans fortaleses: Sagunt i El Puig.

Al segle XIII la població és conquerida per Jaume I. Amb el temps continuarà evolucionant el seu nom a Pussol, i definitivament s’anomenarà Puçol, nom que també és hui l’oficial per Decret del Consell de 1979, havent-hi un informe de Sanchis Guarner que avala la solidesa científica de la mateixa.

Jaume I entrega la població de Puçol a Assalid de Gudal, un cavaller de les tropes del rei. D’aquesta forma, Gudal es converteix en el primer senyor territorial de Puçol i en el primer polític. Cinc anys més tard, Jaume I li compra a Gudal l’Alqueria de Puçol i se la lliura a l’arquebisbe D. Arnaldo de Peralta, al seu cabildo i al convent de Roncesvalls, com a pagament pel terç del deu que un dia li van prestar perquè duguera a terme les seues conquestes. D’aquesta forma, Puçol va passar a estar en mans cristianes.

A partir del segle XV, després de la pesta negra del segle XIV, la població sofreix un gran desenvolupament gràcies a l’exportació de fruites.

Els monuments més importants de la localitat, l’església dels Sants Joans i el palau Arquebisbal, foren construïts al segle XVII per l’Arquebisbe de València, Joan de Ribera, que també va construir un dels primers jardins botànics d’Espanya, el primer de caràcter universitari, i el més antic d’Europa. En ell es diu que es va plantar el cacauet per primera vegada a Espanya.

En l’any 1808 es produeix la Batalla de Puçol dins de la Guerra de la Independència Espanyola, un esdeveniment important que marca la lluita del poble contra la invasió de les tropes franceses que provenien de l’actual Sagunt. Als Hostalets s’hi va entaular una forta batalla; per evitar que els francesos avançaren cap a València, es van soltar les aigües de les séquies fent que tot quedara inundat.

Al segle XX després de les primeres eleccions democràtiques de 1979, guanyades pel socialista Josep Vicent Cuello, es produeix la modernització de la població i comencen a construir-se les principals infraestructures de les quals hui dia disposa. Entre elles el Poliesportiu Municipal, la Casa de Cultura, el Palau d’esports, l’Espai Social La Barraca, l’Espai Social Martínez Coll o l’Espai Social dels Majors.

Al segle XXI el canvi de govern ha estat molt habitual, no sols amb les eleccions municipals cada quatre anys, sinó també amb dues mocions de censura presentades en 2004 i 2008, alternant-se en l’alcaldia Josep Mª Iborra (PSOE), Joan Manuel Busto (Esquerra Unida), Mariano Sanchis (Partit Popular), José Vicent Martí (PSOE), Merche Sanchis (Partit Popular) i Enric Esteve (Compromís).

Entre les noves infraestructures destaca la transformació de la platja de pedres en una moderna platja de sorra protegida per cinc espigons que eviten l’arrossegament de la sorra al fons marí i amb un passeig marítim que recorre els més de 2 quilòmetres de costa. Tot això fou inaugurat a l’estiu de 2004.

A més, en 2014 s’ha restaurat el Camí La Mar, accés des del nucli urbà a la platja, separant el vial per a cotxes de la Vereda Mangraners, una via per poder passejar a peu, en bici o amb animals fins a la platja.