El parc Ribelles
Inaugurat el 25 de maig de l’any 1999 duu el nom del poeta puçolenc Josep Maria Ribelles i Llobat i compta amb múltiples espècies d’arbres.
GUIA RÀPIDA
Crea el teu propi itinerari
Segueix estos 4 passos per a guardar el teu pla personalitzat de visita.
Afig els llocs
Polsa "Afegir a l'itinerari" en qualsevol fita, ruta o servei que veges.
Ordena el teu pla
Arrossega els llocs per a reorganitzar el recorregut al teu gust.
Crea l'itinerari
Polsa "Crear Itinerari" i guarda l'enllaç generat per a no perdre'l.
Descarrega en PDF
Si ho desitges, exporta l'itinerari complet per a portar-lo offline.

Coneguda també com a Vía Xurra o ruta del colesterol, la Vía Verda aprofita el traçat de l’antiga via fèrria minera entre València i Calatayud. Es tracta d’un itinerari tranquil a través de l’horta entre València i Puçol, amb una longitud de 15 km.
La Companyia del Ferrocarril Central d’Aragó va construir el tram València-Puçol en 1901, primer tram d’una gran línia que enllaçaria amb Calatayud i Saragossa a través de Terol. Aquesta empresa ferroviària va obtindre la concessió en 1887, encara que el projecte inicial es limitava a una línia de 133 km des de Calatayud fins a Terol. Un any més tard es va ampliar la concessió fins a València a través de la vall del Palància, però van passar set anys més sense que s’executara obra alguna.
Finalment, en 1894 els belgues desembarquen en el nostre país i aporten el capital necessari per a la construcció del ferrocarril. Les obres s’inicien amb celeritat, concloent set anys després. A l’Horta Nord valenciana van coexistir així dues línies de ferrocarril d’amplària ampla quasi paral·leles: la del Central d’Aragó (que en el seu tram Puçol-València suporta hui la Vía Verda) i la pertanyent a la Companyia del Nord, en la seua eixida de València cap a Castelló.
Aquesta situació es va mantindre sense canvis fins a la creació de Renfe en 1941. Llavors es va vore que aquest doble traçat, pertanyent ara a una única empresa, no era molt lògic, per la qual cosa poc a poc es va desviar el trànsit cap a la línia del Nord.
En 1968 es va clausurar i enderrocar l’estació de València-Alameda, quedant només en funcionament la connexió amb el Cabanyal com a reforç de la línia principal. No obstant això, una vegada posada en servei la via doble pel traçat principal, es va considerar la inutilitat de la Vía Xurra i es va procedir al seu tancament definitiu i posterior desmuntatge en 1985.
Després de més d’una dècada en l’oblit, la Conselleria d’Obres Públiques, Urbanisme i Transports de la Generalitat Valenciana va assumir la recuperació d’aquest traçat com un carril bici que proporciona accessibilitat no motoritzada (independent de les carreteres congestionades d’aquesta zona) a la comarca de l’Horta Nord.