Excursions

Castell romà de Sagunt

En el castell queden pocs restes d'origen romà i és un mosaic de cultures i civilitzacions (íbers, romans, gots, àrabs). La fortalesa fou utilitzada per les tropes franceses durant la Guerra a l'inici del segle XIX. Es troba dividit en set places o recintes independents: la plaça d'Almenara, la plaça d'Armes, la plaça de la Conejera, la plaça de la Ciutadella, la plaça Dos de Maig, la plaça de Sant Ferran i Estudiants.

Teatre romà

El teatre romà de Sagunt data del segle I (50 d.C.) i va ser el pioner en encapçalar la llista dels monuments nacionals declarats a Espanya (1896). Va ser edificat en una pendent de la ciutat de Sagunt.

A Espanya és el únic teatre dels onze que es coneixen hui que preservava suficients elements constructius a la vista des de l'antiguitat.

Té una forma de hemicicle amb capacitat per a vuit mil espectadors. Les pedres dels graderies foren utilitzades per a la construcció del castell i d'algunes cases. Un museu arqueològic reuneix els objectes trobats en les excavacions efectudes. El teatre romà es construí aprofitant una concavitat del terreny, per la qual cosa s'aconsegueix una sonoritat impressionant per a espectacles escènics a l'aire lliure.

Recentment, es va dur a terme una obra de rehabilitació que ha donat la imatge d'unitat del cos escènic i el graderiu, reunint les condicions adequades per a manifestacions teatrals i culturals.

Reial Monestir de El Puig

Està situat en el municipi d'El Puig, en la comarca de l’Horta Nord de la Comunitat Valenciana, a només 14 km al nord de la ciutat de València. Fundat per voluntat del rei Jaume I el Conqueridor en 1240. La seua rellevància històrica ve pel fet que en 1237 va ser el lloc en què es va lliurar la confrontació definitiva per a la conquesta de València, la Batalla del Puig. La Mare de Déu del Puig va ser considerada durant segles com la patrona del Regne de València.

Grutes de Sant Josep (La Vall d'Uixó)

El Riu Subterrani de les Grutes de Sant Josep, ubicat en el paratge natural del mateix nom, és una cova natural situada en el municipi de la Vall d'Uixó, província de Castelló.

La cavitat representa una surgència activa desenvolupada en calcàries durant el període del Triàsic mitjà, però malgrat les múltiples visites d'espeleòlegs, encara no es coneix l'origen del riu ni el final de la gruta. Gruta la qual temperatura es manté constant a 20ºC a l'interior de la cova durant tot l'any, i que amb els seus 2750 m. de recorregut actuals, representa la cavitat de major recorregut de la província de Castelló i la 2a de la Comunitat Valenciana. És el riu subterrani navegable més llarg d'Europa.

Ciutat de les Arts i les Ciències (València)

La Ciutat de les Arts i les Ciències és un complex arquitectònic, cultural i d'oci de la ciutat de València. Els edificis que l'integren són, per ordre d'inauguració:

L'Hemisfèric: Amb forma d'ull. Sala de projeccions de cinema IMAX, planetari i làser. Disposa d'una superfície aproximada de 13.000 m².

El Museu de les Ciències Príncep Felip: Amb forma semblant a l'esquelet d'un dinosaure, és un museu interactiu de ciència. Ocupa al voltant de 40.000 m² repartits en tres pisos.

L'Umbracle: Passeig ajardinat amb espècies vegetals autòctones de la Comunitat Valenciana (jara, lentisca, romaní, lavanda, maduixera, buganvilla, palmeres,...) cobert per arcs flotants des d'on es pot veure tot el complex de la Ciutat de les Arts i les Ciències. Acull en el seu interior El Passeig de les Escultures, una galeria d'art a l'aire lliure amb escultures d'autors contemporanis.

L'Oceanogràfic: És l'aquari oceanogràfic més gran d'Europa amb 110000 m² i 42 milions de litres d'aigua. La seua coberta en forma de nenúfar és obra de l'arquitecte valencià Adrián Peláez Coronado.

Palau de les Arts Reina Sofía: Està dedicat a la música i a les arts escèniques. Compten amb quatre grans sales: una Sala Principal, Aula Magistral, Anfiteatre i Teatre de Cambra. Sala d'Exposicions.

El Pont de l'Assut de l'Or: Comunica la ronda sud amb el carrer Menorca, i el seu piló de 125 metres d'altura és el punt més alt de la ciutat.

L'Àgora: Una plaça coberta en la qual se celebren concerts i esdeveniments esportius, com el nou gran premi de la Comunitat Valenciana de Tennis.

La Llotja i el Mercat Central (València)

Lonja de la Seda de València o Lonja dels Mercaders, és una obra mestra del gòtic civil valencià situada al centre històric de la ciutat de València. Declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, es troba situada a la Plaça del Mercat, número 31, davant de l'Església dels Sants Joanets i del Mercat Central de València.

Fou construïda entre 1482 i 1548, i el seu primer constructor fou Pere Compte entre els anys 1483 i 1498 sobre el model de la Llotja de Palma de Mallorca, constituïnt-se en un edifici emblemàtic de la riquesa del segle d'or valencià (segle XV) i mostra de la revolució comercial durant la Baixa Edat Mitjana, del desenvolupament social i del prestigi aconseguit per la burgesia valenciana.

D'altra banda, el Mercat Central de la ciutat de València és una construcció d'estil modernista que es va començar a construir l'any 1914 per Francesc Guàrdia i Vial i Alexandre Soler i March.

El Mercat Central agrupa quasi 400 xicotets comerciants, mobilitzant en l'activitat diària a 1500 persones. És el major centre d'Europa dedicat a l'especialitat de productes frescos; i el primer mercat del món que ha afrontat el repte de la informatització de les vendes i distribució a domicili, des del dia 2 d'octubre de 1996.

La Catedral i la Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats (València)

La Església Catedral-Basílica Metropolitana de l'Assumpció de Nostra Senyora de València, anomenada popularment “Seu” en valencià, és seu de l'arxidiòcesi de València i està dedicada per desig de Jaume I a l'Assumpció de Santa Maria. Va ser consagrada l'any 1238 pel primer bisbe de València posterior a la Reconquesta, Fra Andrés d'Albalat. Es troba sobre l'antiga mesquita de Balansiya, que s'havia alçat sobre l'antiga catedral visigòtica, edificada sobre un antic temple romà dedicat a Júpiter o Diana, del qual encara hui es poden veure en peu les columnes, al museu de l'Almoina, junt a la Catedral. Gòtic mediterrani espanyol és l'estil constructiu predominant d'aquesta catedral, encara que també conté elements del romànic, del gòtic francès, del renaixement, del barroc i neoclàssic.

En el seu interior es venera el Sant Calze, dat del segle I, i donat a la catedral pel rei Alfons el Magnànim en 1436.

Conté algunes de les primeres i millors pintures del Quattrocento de tota la Península Ibèrica, que van arribar de Roma a través d'artistes contractats per Alexandre VI. Este darrer Papa valencià, quan encara era el cardenal Rodrigo de Borja, va fer la petició per elevar la seu valentina al rang de Metropolitana, categoria que li va ser atorgada pel papa Innocenci VIII en 1492.

La basílica de la Mare de Déu dels Desemparats està ubicada en la zona de major cota de la ciutat de València. Configurant així, junt amb la catedral, un dels enclavaments més significatius del casc històric de la ciutat. Concretament, es troba situada a la Plaça de la Mare de Déu, davant de la Font alegòrica del riu Túria i les seues séquies.

Dos de les seues portes donen a aquesta plaça, i una tercera dona al passatge que separa la basílica de la Catedral, unides ambdós per un arc superior. En aquesta tercera porta hi ha una finestra enrejada a través de la qual es pot contemplar l'interior quan la basílica es troba tancada i es pot veure la Mare de Déu il·luminada.

Excavacions realitzades a La Almoina ens indiquen que la zona on està situada la Basílica es correspon amb el fòrum romà de la ciutat de València. De fet, diversos sillar de la façana principal de la Basílica són làpides i inscripcions de l'època romana.

Barri del Carme (València)

Museus: IVAM, MuVIM i Belles Arts Sant Pío V (València)

L'Albufera (València)