
Passeig al Mar
Eixe passeig per a vianants i ciclistes que connecta el cor del poble amb la brisa de la platja i el mar.
GUIA RÀPIDA
Crea el teu propi itinerari
Segueix estos 4 passos per a guardar el teu pla personalitzat de visita.
Afig els llocs
Polsa "Afegir a l'itinerari" en qualsevol fita, ruta o servei que veges.
Ordena el teu pla
Arrossega els llocs per a reorganitzar el recorregut al teu gust.
Crea l'itinerari
Polsa "Crear Itinerari" i guarda l'enllaç generat per a no perdre'l.
Descarrega en PDF
Si ho desitges, exporta l'itinerari complet per a portar-lo offline.

La Marjal dels Moros és un espai protegit ZEPA (Zona d'especial protecció per a les aus), un aiguamoll d'extraordinari valor situat entre els termes municipals de Puçol i Sagunt, concretament a l’Horta Nord. Es tracta d'una de les zones més importants per a les aus aquàtiques a la província de València.
Anteriorment, aquesta marjal cobria la distància entre l'Albufera i, a través del litoral, Canet de Berenguer. La seua destrucció es va iniciar amb els cultius d'arròs i posteriorment, i a causa de les baixades dels preus dels cultius, es van anar venent els terrenys per a la construcció d'habitatges a la platja, la qual cosa va destruir completament la marjal i la va separar en petits nuclis, dels quals només es conserven la marjal de Rafalell i Vistabella, a Massamagrell i a les pedanies valencianes de Rafalell i Vistabella.
Per la zona superior de Sagunt, també es va destruir aiguamoll, en aquest cas, com a zona de possible expansió dels Altos Hornos del Mediterráneo. En 1995 es tanquen els Altos Hornos i la Generalitat Valenciana compra tot aquest polígon d'unes 800 hectàrees i defineix unes 300 com a aiguamoll i es cataloguen com a Sòl no Urbanitzable de protecció especial, declarant-se en 1996 zona ZEPA.
Les 500 hectàrees restants es declaren com a Sòl Urbanitzable d'ús industrial, en el qual s'està construint el Parc industrial de Sagunt, just al costat de l'aiguamoll.
Els ajuntaments d'aquestes poblacions han posat en marxa un sistema de protecció de les aus, així com infraestructures tant d'observació com de protecció davant l'avanç del mar, aconseguint mitjançant aquestes, que l'aigua salada de mar no penetre en la marjal.
En els últims anys s'han recuperat terrenys antigament assecats amb la creació de noves llacunes i la demolició de les últimes edificacions existents dins de la marjal, a més està prohibida tant la caça com la pesca, l'única activitat permesa dins de l'espai protegit és la ramaderia en algunes zones del mateix. Tot això ha permés conservar els valors naturals del paratge malgrat l'ampliació del parc industrial de Sagunt que manté l'espai natural literalment acorralat entre el polígon industrial i les edificacions de la platja de Puçol.
Malgrat la seua reduïda grandària i les seues múltiples amenaces, La Marjal dels Moros compta amb poblacions importants de diverses espècies d'aus, algunes en greu perill d'extinció.
A la primavera destaquen les poblacions reproductores de larolimícoles, allotjant colònies de xarrà comú, xarrancito, canastera i cigonyella, tampoc pot deixar de mencionar-se la colònia de fumarel cabellblanc que resulta ser l'espècie més representativa d'aquest espai protegit.
Entre les anàtides és important la població reproductora de ànec roig cada vegada més escàs a la zona de València i la reproducció de la cerceta pardilla amenaçada sent la marjal el límit nord de la seua àrea de distribució a Europa.
A l'hivern es poden veure grans bandades de cerceta comuna i ànec cullera, a més d'espectaculars concentracions de corb marí gros i tampoc són rares les visites d'espècies com el flamenc rosa, la gavina gran o el morito.
A la Marjal també es troben una gran quantitat de peixos autòctons, com per exemple el samaruc i el fartet, típic d'aquest aiguamoll, en el qual també s'hi troben alguns rèptils i amfibis, com les salamandres o els cullerots.
La vegetació predominant la formen el canyís (Phragmittes communis) i la bova (Typha dominguensis). Parcel·les de vegetació de saladar en les quals podem trobar espècies dels gèneres Salicornia, Arthrocnemum i Limonium entre altres. Consta de diverses espècies de jonc i joncies. La vegetació aquàtica, molt empobrida, es limita gairebé a unes poques espècies del gènere Chara.
Actualment, la marjal està en greu perill pel Parc Industrial de Sagunt, la Regasificadora i la central tèrmica de Sagunt, l'avanç del nivell del mar (la marjal es troba a escassos 10 metres de la vora), la caça furtiva i la destrucció de la zona de canyars i joncs per al cultiu.